Hui ha sigut el dia que el Comité Olímpic Internacional ha anunciat quina ciutat guanyava l’organització els Jocs Olímpics d’Estiu de 2012.

Entre d’altres competien París, Madrid, Nova York, Londres… Totes les ciutats havien enviat una representació molt nombrosa, i Madrid també: esportistes d’elit, la Reina Sofia, el president del Govern i noséquimés.

La guanyadora ha sigut Londres. La representació de Madrid ha quedat molt decebuda. I jo me n’alegre. Per què? Continueu llegint.

No sé si ho recordareu, però al novembre de 2003, AC Management (l’organitzadora de la Copa Amèrica) escollí València com a seu de la Copa Amèrica 2007. Tot Espanya estava esperant expectant l’anunci de la seu de la Copa Amèrica. I quan digueren que era València, tothom a celebrar-ho com si la Copa Amèrica fóra la meravella de les meravelles.

Va, parlem seriosament, algú havia escoltat parlar de la Copa Amèrica abans de 2002 ó 2003?

Bo, això no és important.

El que és important és el que la Copa Amèrica no aportarà a València, ni a Espanya.

Poc abans de coneixer-se que la candidatura de València era la guanyadora per a la Copa Amèrica, Catalunya perdia definitivament l’oportunitat d’esdevenir seu de l’ITER.
I pràcticament ningú es donà per aludit.

De fet, llevat d’uns quants científics, alguns professors d’universitat i alguna empresa, ningú no tenia interés en l’ITER.

Demencial. Per què? Pel que l’ITER que havera aportat a Catalunya i a Espanya.

I doncs, què durà la Copa Amèrica i que hauria portat l’ITER?

La Copa Amèrica portarà infrastructures que no necessitàvem: draçanes, ports olímpics, etc (algunes d’eixes infrastructures sí que feien falta, però gran part es construiran exclusivament per a la Copa Amèrica). També durà molta especulació immobiliària (si és que pot haver-ne més, que ja comença a ser difícil). I treball? En durà, de treball? Doncs sí, però durà treball per pocs anys (sent molt optimistes, des de 2004 fins a 2008, i estic deixant any i mig com a “efecte secundari” de la Copa Amèrica). I a més serà treball de baixa qualitat (cambrers, obrers, i poc més), que no aporta res al nostre futur.

L’ITER hauria portat 30 (trenta) anys entre muntar-lo, el temps de funcionament i desmuntar-lo. I haurien sigut trenta anys de treball d’alta qualificació: enginyers industrials, enginyers nuclears, químics, físics, etc. De fet, segons es diu en cercles entesos, l’ITER serà el major avanç tecnològic i científic en les últimes dècades.

Però quasi ningú se’n lamentà quan la candidatura de Catalunya fou eliminada. De fet, i ho torne a dir, quasi ningú seguia el tema de la candidatura de l’ITER. Així pensa aquesta Espanya de pandereta.

Llavors, quina relació hi ha entre l’ITER, la Copa Amèrica i els Jocs Olímpics de 2012?

En realitat, poca.

És només que espere que com que Espanya no haurà de gastar-se (potser hauria de dir “malbaratar”) una fortuna organitzant els Jocs Olímpics, hi haurà més diners per a ciència, tecnologia, recerca+desenvolupament+innovació, i totes eixes coses que de veritat afecten al futur d’Espanya.

Perquè si no us n’haveu adonat, això de ser un país que viu del turisme està molt fotut: els països mediterranis africans són molt barats i molt atractius. Quan hi haja pau tranquil·la a eixa zona d’Àfrica i la gent vaja al Marroc o a Algèria a prendre el sol, a Espanya perdrem el turisme. I llavors tots tremolarem, perquè no tindrem ni ciència, ni tecnologia, ni innovació, ni els mitjans ni la voluntat per fer una cosa diferent que servir copes.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

 

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Post Navigation