Cada vegada, més empreses ofereixen el software (i fins i tot el hardware) com a servei, no com a producte. Això vol dir que paguem una llicència que ens atorga dret a un temps d’ús limitat (per exemple, un any; i després d’eixe any, l’aplicació deixa de funcionar)
Sona malament, veritat? Però sembla que tot val en açò de la informàtica i les telecomunicacions (ara en diuen “tecnologies de la informació”) i poca gent s’estranya o posa pegues.
Per demostrar com d’estranyes són aquestes llicències d’ús per temps limitat, hi ha hi fa objectes del món real (una cadira, per exemple) amb llicències d’ús per temps limitat. Revelador.